El Bages
La comarca del Bages es troba a mig camí entre el tragí de curt recorregut (és el que tenia lloc entre una vila i la seva comarca o entre comarques pròximes; respon a unes necessitats de subministrament de manufactures, oli, vi i altres productes considerats de primera necessitat que no es trobaven als pobles) i el tragi de llarg recorregut (comerç que, al s. XVIII, arribava a tots els racons d’Espanya des de Catalunya i donava sortida als productes elaborats al Principat, principalment de la industria tèxtil; de tornada, els traginers i carreters catalans portaven gra, llana, seda o plantes tintòries de l’interior de la Península per a la indústria catalana).
Era molt arrelat el tràfec amb les comarques del Berguedà, el Lluçanès i totes les terres de muntanya fins a la Cerdanya. Els traginers de Berga baixaven a buscar vi i aiguardent del Bages i portaven “trunfos”, blat de moro i altres productes de muntanya.
Els traginers de Santpedor proveïen de vi i aiguardent el Lluçanès i la plana de Vic. Cal no oblidar el comerç amb la costa, especialment amb Barcelona, que devia suposar un important volum de comerç de productes inexistents a l’interior, per exemple peix.
D’altra banda, hi havia rutes de més llarga distància, com la ruta de la sal de Cardona o el transport de la seda de Manresa al s. XVIII.
A Balsareny, situat d’ençà de 1797 en una cruïlla de molt tràfec, hi hagué un augment del nombre de traginers de la vila i de la capacitat per hostatjar els forans en els hostals.
Balsareny
Balsareny destaca per la seva situació en el context de la vall del Llobregat; és evidentment un lloc de pas (ho confirma l’existència del castell, que controlava estratègicament la vall). El tràfec comercial que circulava per Balsareny era entre el Bages i el Berguedà (cal tenir en compte que Balsareny i Navàs són pràcticament els últims llocs de la vall on el clima permet el conreu de la vinya).
L’ofici de traginer és present a Balsareny, com a mínim, des del s. XVII.
A finals del s. XVIII la construcció del pont de Balsareny convertí la vila en una cruïlla dels traginers que transitaven pel Bages. L’obra va ser impulsada per Roc Garcia de la Enzina, rector de Balsareny des de 1775 fins la seva mort, el 1807. Amb aquest pont, construït entre 1779 i 1797, els traginers que portaven la sal de Cardona cap a la plana de Vic ja no havien de baixar fins a Santpedor, sinó que feien drecera trencant abans d’arribar a Súria per Palà, cal Riols i Solivella (aquesta és la ruta que ha descrit l’avi de cal Cortès del Pi, a Súria, vigent a principis de segle) i després enllaçaven amb la riera del Mojalt (segons Isidre Morera i Roca, antigament, era anomenada “riera dels Traginers”) cap a Balsareny. Aquí creuaven el riu Llobregat i llavors devien dirigir-se cap a Avinyó i Moià o cap al Lluçanès.
A partir de la construcció del pont s’observa un ascens en el nombre de persones que a Balsareny tenen com a ofici el de traginer
També guanyen importància diversos oficis relacionats amb el tragí i el transport: basters, hostalers i carreters.
L’anàlisi des del punt de vista familiar dels traginers de Balsareny durant el s. XIX aporta algunes dades interessants. Una de les famílies amb més tradició en l’ofici eren els Parayre (hi ha documentats quatre individus); altres famílies eren els Gonfaus, els Soler i els Pericas (amb tres, dos i dos individus registrats respectivament). Sembla possible establir una connexió entre els traginers de Balsareny i els de Santpedor; en general s’observa una important presència de vincles familiars amb persones de fora de Balsareny, segurament resultat lògic del desplaçament que comportava l’ofici. També s’observa el pas d’alguns membres de famílies de traginers a l’ofici de carreter (famílies Parayre i Soler).
Els serveis
L’augment del tràfec de traginers al s.XIX motivà l’obertura de dos hostals nous que s’afegiren al que ja existia almenys des del s. XVII.
Els altres dos hostals són el de cal Boter i cal Devesa. Cal Boter està emplaçat al número 5 de la carretera de Manresa; més tard es convertí en cafè. Cal Devesa era situat al número 5 del carrer Vell. Isidre Morera i Roca parla d’un altre hostal, que devia ser més modern (possiblement de principis de segle); s’anomenava cal Marxant i era situat al carrer Nou (actualment de Sant Domènec).
Tot sembla indicar un augment important del pas de traginers i del tràfec comercial. Això s’evidencia en un desenvolupament dels serveis que s’oferien als traginers, no només els hostals esmentats, sinó també en moltes masies de l’entorn que condicionaren grans estables on els traginers feien parada. Aquesta important presència de traginers devia deixar una empremta a la vila.
El transport a bast va ser progressivament substituït pel ferrocarril i pels carros. La construcció de la carretera de Manresa a Berga, el 1877, també havia de suposar forçosament un punt d’inflexió en aquest sentit. Els primers carreters que s’han identificat al registre parroquial daten precisament del període de 1880. Llorenç Planes explica que a principis de segle hi havia diverses agències de recaders que ja utilitzaven el carro. Més endavant , els vehicles motoritzats substituïren el carro; això no obstant, els animals de càrrega han estat utilitzats encara durant molts anys per moltes feines, principalment relacionades amb la pagesia (com ara la verema) i amb el ròssec de la fusta.