A

Abeurador: Lloc disposat per a abeurar-hi els animals.

Abric: Manta gran que es posa damunt d’un animal quan es vol començar a domar-lo, abans de posar-li els guarniments.

Acarriolar: Acostumar un animal a un hàbit concret.

Adobar-se: Disposar-se, un animal, en el camí per iniciar la marxa, sense travessar-se ni decantar-se gaire.

Adust/a: Dit de l’animal que fa de mal aparellar en un tir, perquè molesta o inquieta el company de parella.

Afilerar: Ensinistrar un animal a formar en una rècula, tirant i seguint bé.

Agència: Establiment que es dedicava al negoci del tragí entre diferents poblacions.

Aiguader/a: Persona que traginava o venia aigua.

Aireferit/ida: Dit de l’animal que té el vici de treure la llengua fora de la boca per un costat.

Albarda: Sella de muntar, formada per un coixí ple de palla o de borra, que s’adapta al llom de l’animal de bast i damunt del qual van les sàrries, els arganells, etc.

Alcançar-se: Nafrar-se, un animal, les potes del darrere pel fregament amb les del davant en caminar.

Alfals: Planta de l’espècie vegatal Medicago sativa, que es dóna com a aliment a un animal.

Alforja: Sac obert pel mig i tancat pels extrems, els quals formen dues bosses grans quadrangulars.

Allargament: Creixement del dentat d’un animal de peu rodó que permet saber-ne l’edat fins a set anys.

Anca/ques: Part lateral i posterior de l’esquena d’un animal.

Anella: (1) Rodona de ferro de la part davantera dels bast, que utilitza el genet per agafar-s’hi quan cavalca i per ensogar la càrrega. (2) Peça de metall clavada a la paret que, mitjançant una cadena, una corda o un ganxo, serveix per a lligar-hi un animal.

Anganilles: Selló plegable,amb un respatller i unes braceres de corretja per a recolzar-s’hi, que es posa damunt del bast i que serveix per a anar assegut a cavall.

Ànima: Sac de palla que forma l’interior i la part tova del bast.

Arengader/a: Traginer que transportava mercadreries pel seu compte i que, a les terres altes, canviava arengades per ous per tal de vendre’ls després a les terres baixes.

Arganells: Estri pla, format per un reixat de fusta, que serveix per a traginar atuells plens d’aigua damunt de l’esquena d’un animal de bast.

B

Baga: Corda molt gruixuda que serveix per a lligar la càrrega del carro.

Balancí: Travesser de fusta d’on surten els tirants que enganxen al carro els animals de tir que van davant dels llancers i fora de les vares.

Baldat/ada: Dit del mul que té poca força als ronyons i brandeja quan camina.

Ballesta: (1) Arc de ferro que va d’un braç del carro a l’altre i que serveix per a evitar que una càrrega excesiva fregui el cos de l’animal. (2) Sistema de suspensió de la caixa d’un carro sobre l’eix de les rodes consistent en una molla que treballa a flexió.

Barana: Travesser de la part superior de la banda del carro, on van clavades les estaques.

Bast: Sella amb els arçons molt sortits i units per una peça a cada costat, que serveix per a traginar càrrega feixuga a l’esquena d’un animal.

Bastaixar: Traginar a coll o a mà les mercaderies.

Baster: Persona que feia basts i altres guarniments per als animals de bast.

Bastet: Sella de fusta, molt petita i encoixinada per sota, que, posada a l’esquena d’un animal, serveix per a sostenir la sofra i evitar que el pes del carro li faci mal.

Berga: Reforç del collar.

Bestiar de peu rodó: Bestiar integrat per cavalls i egües, ases i someres, i muls i mules.

Beuratge: Beguda, feta d’aigua amb segó, que es dóna a un animal quan està malalt o delicat.

Bigoti: Ratlla de pèl que es deixa sense esquilar a banda i banda de la cua d’un animal.

Blanc/a: Dit de l’animal que és gros i valent.

Bo!: Crit que s’usa per fer aturar un animal.

Bord/a: Dit de l’animal que és fill de pares d’una espècie diferent.

Bordar: Mossegar, un animal.

Bot: Recipient fet de pell de cabra o de xot que, cosit i enganxat, serveix per a contenir-hi oli, vi o un altre líquid.

Botó: Cadascun dels dos animals que ocupen el tercer lloc d’una rècula.

Botxa: Esfera del cascavell.

Braç: Cadascun dels pals llargs de fusta damunt dels quals va la caixa i els principals elements que formen un carro.

Bridada: Estirada brusca de les regnes d’un animal per aturar-lo o moderar-ne la marxa.

Buc: Cos principal del carro, sense les rodes ni el fusell.

C

Calceta: Tros de cuir que es posa a les cames d’un animal quan ha de fer un camí abrupte i emboscat i es tem que alguna branca o pedra pugui fer-li mal.

Cama-sec/a: Dit de l’animal atacat d’una malaltia que asseca la part carnosa de les potes.

Camallarg/a: Dit de l’animal que té les potes llargues i que, per tant, generalment és bon corredor i fort per a la càrrega.

Camí de ferradura: Camí estret, per on poden circular persones i animals de bast, però no carros.

Camí ral: Camí públic que posava en comunicació nuclis importants de població.

Canastres: Àrguens amb les barres especialment disposades per a sostenir una cistella grossa.

Canya: Part inferior de les potes d’un animal.

Capçana: Coixí rodó, foradat en el centre, que els bastaixos de capçana es posaven al cap per a evitar que la duresa de la càrrega els fes mal.

Capficar: Fer abaixar el cap a un animal per vestir-lo.

Capicul: Dit del cavall que té el cap petit, les orelles curtes i les anques grosses i amples, i que és bo per als treballs pesats.

Capità/ana: Dit de l’animal que va al davant d’una rècula de muls.

Carboner/a: Dit del mul o mula de color negre.

Càrrega: Conjunt de mercaderies que formen el material de transport per a un carro o per a un animal de bast.

Cartre: Cove de forma lleugerament acampanada que es posa a cada banda del bast i que serveix per a traginar palla, herba, fruita o altres mercaderies.

Casc: Part còrnia que envolta i protegeix la punta de l’únic dit sobre el qual s’aguanten els animals de peu rodó.

Catxo/a: Dit de l’animal que acostuma a portar les orelles baixes i caigudes.

Cavallet: Peça de cuir que per un cap va unida al bast i per l’altre es divideix en diverses corretges que passen per damunt de les anques d’un animal i s’uneixen als caps de la rabasta.

Cingla: Corretja de cuir o de cànem, d’uns 10 cm d’amplària, que passa per sota el ventre d’un animal de bast i que serveix per a subjectar la sella, el bast, l’albarda o un altre accessori.

Coixí:  Peça de sac farcida de llana, que es posa sota la sella o l’albarda, que serveix per a suavitzar el contacte amb l’esquena de l‘animal.

Comanda: Cordill gruixut que lliga el morralet al bast d’un mul quan va de camí.

Corbell: Sàrria feta de branques torçades que serveix per a traginar llenya o garbes.

Creu: Part anterior de l’esquena d’un animal.

Cuixot: Reforç  del collar que serveix per a evitar que un animal es nafri i que se li clavin les costelles.

D

Dau: Peça de ferro  que es cargola a l’espiga de la mànega del fusell de la conductora i que serveix per a subjectar la roda.

Davantal: Penjoll de passamaneria, amb molts bellugons, que es penja del pitral d’un animal de manera que vgi a parar al davat d eles potes. Nota: s’usa quan es va de gala i també en temps calorosos, per a esquivar les mosques.

Davanter/a: Dit de l’animal de tir que va davant dels altres en una rècula i que serveix de guiador.

Desacuar: Deslligar els animals quan van units per la cua.

Desbocar-se: Posar-se a córrer un animal desobeint el fre.

Descalç/a: Dit d’un animal que no porta ferradures.

Descans: Vara de fusta que va suspesa sota els braços del carro, que serveix per a mantenir-lo en posición horitzontal quan no hi ha l’animal enganxat.

Desemboscar: Traginar fusta en muls, directament del bosc a una població. 

Desenfrenat/ada: Dit de l’animal que desobeeix el fre i no es pot reduir ni dominar.

Desfer camí: Tornar enrere del camí ja fet.

Desferm/a: Dit de l’animal que té l’enginy de saber-se desligar per més fort que el lliguin.

Desfermar-se: Deslligar-se, un animal, de l’estaca o del lloc on ha estat lligat.

Desgrossar: Fer la primera tallada amb les tisores, en esquilar un animal, a fi de treure el pelatge més gros i llarg.

Desmanegar-se: Afluixar-se, alguna de les peces del carro, fins al punt que perdi la seva consistència.

Dessuador: Feltre que va sota de la sella i que serveix per a eixugar la suor de l’animal.

Destapar: Posar collarets i xapes de cascavells a un animal perquè faci soroll en passar.

Diastema: Interval de la boca d’un animal, entre els ullals i els queixals.

Dogal: Corda que va unida al ronsal i que serveix per a subjectar i conduir un animal. Corda que penja dels quatre angles del bast i que serveix per a subjectar-hi els costals i la càrrega.

Dolla: Anella de ferro que sosté el matràs del carro de trabuc.

Domar: Fer dòcil un animal per acostumar-lo a ser guarnit i ferrat.

Donar morralets: Donar menjar a un animal sense establar-lo.

Donar-se: Arrencar, un carro, amb tota facilitat i suavitat.

Dragona: Trenat format per dues trenes llargues paral·leles, que es fan amb la crina d’un cavall, una a cada banda del coll o bé a la cua, i que divideix els pèls en dues parts.

Drecera: Camí més curt que el principal per a arribar a un lloc.

Dringar: Sonar, el cascavell. Sacsejar, un animal, els cascavells perque sonin.

E

Egua: Femella del cavall.

Embastar: Posar el bast o l’albarda a un animal.

Elàstic: Faixa que es posa damunt de la retranga d’un animal que va enganxat i que té el costum de tirar guitzes.

Embotir: Omplir el coixí del collar amb palla, crins o un altre material tou.

Embridar: Posar la brida a un animal de bast.

Emmolsar: Posar molsa sota el bast per a evitar que toqui directament l’esquena de l’animal de bast i li faci mal. 

Empedrar: Posar una pedra en un dels costats de la càrrega d’un animal de bast perquè vagi equilibrada.

Enaiguament: Enyorament que agafen els animals petits en ser desmamats.

Entrancar-se: Aturar-se, un carro, perquè un obstacle en trava les rodes.

Enclavadura: Ferida causada a un animal de peu rodó per un clau que penetra fins a la carn a causa del clavament defectuós de la ferradura.

Encoblar: Lligar els animals que formen un coble, formant una filera l’un darrera de l’altre. 

Encoixinada: Coixí que va sota del bast per evitar que faci mal a un animal.

Encolla: Corda que serveix per a lligar la càrrega en un animal de bast. Corda amb què es lliguen els animals perquè els uns segueixin els altres.

Encordar: Lligar la càrrega d’un animal d ebast.

Engallador: Brida curta, unida al mos o al filet, que serveix per a fer alçar el coll a un animal de tir.

Enrodar: Fer rodar una roda fent força en un raig, per ajudar a caminar el carro quan està encallat o no pot arrencar per excés de càrrega.

Enselladura: Part de l’esquena d’un animal damunt de la qual es posa la sella.

Ensellar: Posar la sella a un animal de muntar.

Entatxar: Posar tatxes als guarniments d’un animal, fent combinacions variades i dibuixos.

Entaular: Posar un tauló o un altre obstacle sota una roda travada perquè faciliti el desencallament del carro.

Enteixonat/ada: Dit del guarniment d’un animal que ha estat fet amb pell de teixó perquè sigui més fort.

Enter: Dit del cavall no castrat.

Entrastar: Acostumar un animal a portar els guarniments.

Equí/ina: Relatiu o pertanyent als cavalls o al bestiar equí.

Escapçar: Retallar la corna de la pota d’un animal per poder-li posar bé les ferradures.

Escuar: Tallar la cua d’un animal.

Esmorralles: Corda amb què es lliga un animal pel cap i que serveix per conduir-lo caminant.

Espàtula: Estri que evita que, en tirar amb força d’una regna, pugui entrar l’anella a la boca de l’animal.

Estelat/ada: Dit del cavall que té una clapa de pèl blanc al frontal, mentre que la resta del pèl és d’un color molt més fosc.

Estríjol: Raspall de ferro, fixat a un mànec de fusta, que serveix per a netejar el pèl d’un animal.

F

Faixa de retranga: Corretja que passa per darrere les anques i més avall de la cua d’un animal.

Falda: Retall de cuir que va clavat a cada costat del bast, i que serveix per a evitar que la sofra, amb el fregament, faci mal a l’animal en els costats.

Falsa gamarra: Corretja dels guarniments d’un animal enganxat que va de la gamarra al ronsal, i que serveix per a evitar que abaixi el cap.

Falsa regna: Corretja que va del selló del bast al ronsal i que serveix per a evitar que un animal abaixi el cap.

Fangal: Camí ple de fang.

Farratge: Vegetal herbaci, sec o tendre, que es dóna com a aliment a un animal.

Fem: Excrement d’un animal. Nota: Habitualment s’usa en plural.

Fer camí: Caminar en una direcció determinada.

Fer nit: Passar la nit en un allotjament, fent el camí.

Feréstec/ega: Dit de l’animal que és poc sociable i difícil de dominar. Nota: Solen ésser-ho els muls i els rucs.

Ferrador/a: Persona que ferra els animals.

Ferradura: Peça de ferro semicircular, que es posa al casc d’un animal per evitar que es gasti amb el fregament del sòl.

Ferrer/a: Persona que fa objectes de ferro o que treballa el ferro.

Fi, fina: Dit del camí o la drecera que mena a un lloc en un espai de temps molt breu.

Firar: Comprar un animal a la fira.

Fita: Piló de pedra de la vora dels camins que serveix per a indicar-ne la direcció quan podria produir-se algun dubte sobre el lloc on condueixen.

Floc: Guarniment del mosquer fet amb estam de colors.

Foc: Ungüent que serveix per a curar l’alifac d’un animal.

Folre: Pell prima que cobreix el coixí del collar i l’encoixinada del selló.

Formigó: Malaltia del casc d’un animal de peu rodó produïda per una mala ferrada.

Formigol: Animal minúscul, quasi imperceptible, que, segons la creença popular, es forma a les potes d’un animal i els produeix una malaltia.

Forro/a: Dit de l’animal que és esteril.

Fre: Peça de ferro que va a la boca d’un animal, que serveix per a subjectar-lo i menar-lo. Nota: Es divideix en tres peces: el mos, que és la part que mossega l’animal, i dues cames que el sostenen.

Fressat/ada: Dit d’un camí ben marcat i ben fixat perquè és de molt trànsit.

Fuet: Objecte flexible, com ara una corretja o una corda, amb què es pega un animal per a fer-lo obeir.

Fus: Inflamació de les làmines sensitives de les peülles d’un animal, que es produeix si no fa gaire exercici després d’haver estat ferrat.

G

Galtera: Bocí de cuir, cosit al costat del collar d’un animal de tir, que serveix per evitar que es malmeti pel fregament dels vencillons.

Gam: Corda adherida al bast que serveix per a subjectar els cartres o lligar la càrrega d’un animal.

Gamarra: Corretja que va des de la clau de la collera fins a la ventrera, passant entre les potes del davant d’un animal.

Gamuses: Baiard que serveix per a traginar garbes, llenya, etc., a l’esquena d’un animal.

Ganxet/a: Dit de l’animal que és caminador i lleuger en caminar.

Ganxo: Estri format per quatre barres de fusta corbades, dues de les quals pengen a cada costat del bast o de l’albarda, que serveix per traginar herba, llenya i altres mercaderies a l’esquena d’un animal.

Garbejadora: Estri format per dues barres que van a cada costat de l’albarda, que serveix per a sostenir les garbes damunt de l’animal que les porta a l’era. Bastiment format per dues barres i alguns travessers, que es posa damunt del carro per augmentar-ne la cabuda quan es garbeja.

Garrell/a: Dit de l’animal que te les cames arquejades o tortes, amb la concavitat mirant endins.

Garreta: Part del dit comuna a totes les extremitats dels quadrúpedes que és l’articulació de la canya i el travador.

Garró: Genoll de les potes de darrere de bestiar de peu rodó.

Garrofa: Fruit de l’espècie vegetal Ceratonia siliquia, que es dona com a aliment a un animal.

Garrot: Estaca de ferro que va travessera respecte de la barana a la contraperna del carro. / Peça de fusta corbada que serveix per a fer-hi passar una corda o un vencilló i estrènyer la càrrega.

Garrotador: Peça de fusta corbada que serveix per a lligar-hi una corda i estrènyer la càrrega d’un carro o d’un animal de bast.

Garrotar: Lligar fortament la càrrega d’un animal de bast o d’un carro.

Garrotera: Corda gruixuda que serveix per a lligar la càrrega d’un animal de bast o d’un carro./ Nansa de fusta d’una portadora que serveix per a traginar-la amb dos semalers i subjectar-la damunt de l’animal de bast.

Garrut/uda: Dit del mul que és garrell de les potes del darrere.

Geca: Peça de vestir dels traginers que cobria des del coll fins més avall de la cintura.

Gorga: Beguda ansiada que bevien els traginers amb la creença que donava força i vigoria.

Grana: Porció de civada o d’un altre gra que es dóna com a aliment al bestiar de peu rodó. 

Grapa: Part de les extremitats d’un animal que toca a terra quan camina.

Grilló: Duricia que es forma al genoll d’un animal.

Gaurdalloms: Peça de tela, farcida de palla i unida per l’extrem amb peces de pell, que es posa damunt de la pallassera d’un animal de bast.

Guarniments: Conjunt de corretges i altres elements que es posen a un animal de peu rodó per al transport o la feina en general.

Guit/a: Dit de l’animal que acostuma a tirar guitzes.