La comarca del Bages es troba a mig camí entre el tragí de curt recorregut (és el que tenia lloc entre una vila i la seva comarca o entre comarques pròximes; respon a unes necessitats de subministrament de manufactures, oli, vi i altres productes considerats de primera necessitat que no es trobaven als pobles)  i el de llarg recorregut (comerç que, al s. XVIII, arribava a tots els racons d’Espanya des de Catalunya i donava sortida als productes elaborats al Principat, principalment de la industria tèxtil; de tornada, els traginers i carreters catalans portaven gra, llana, seda o plantes tintòries de l’interior de la Península per a la indústria catalana).

Era molt arrelat el tràfec amb les comarques del Berguedà, el Lluçanès i totes les terres de muntanya fins a la Cerdanya. Els traginers de Berga baixaven a buscar vi i aiguardent del Bages i portaven "trunfos”, blat de moro i altres productes de muntanya. Els traginers de Santpedor proveïen de vi i aiguardent el Lluçanès i la plana de Vic. Cal no oblidar el comerç amb la costa, especialment amb Barcelona, que devia suposar un important volum de comerç de productes inexistents a l’interior, per exemple peix.

D’altra banda, hi havia rutes de més llarga distància, com la de la sal de Cardona o el transport de la seda de Manresa al s. XVIII.

A Balsareny, situat d’ençà de 1797 en una cruïlla de molt tràfec, hi hagué un augment del nombre de traginers de la vila i de la capacitat per hostatjar els forans en els hostals.