Lletres A, B i C


LLETRA A
  • Abeurador: Lloc disposat per a abeurar-hi els animals.
  • Abric: Manta gran que es posa damunt d’un animal quan es vol començar a domar-lo, abans de posar-li els guarniments.
  • Acarriolar: Acostumar un animal a un hàbit concret.
  • Adobar-se: Disposar-se, un animal, en el camí per iniciar la marxa, sense travessar-se ni decantar-se gaire.
  • Adust/a: Dit de l’animal que fa de mal aparellar en un tir, perquè molesta o inquieta el company de parella.
  • Afilerar: Ensinistrar un animal a formar en una rècula, tirant i seguint bé.
  • Agència: Establiment que es dedicava al negoci del tragí entre diferents poblacions.
  • Aiguader/a: Persona que traginava o venia aigua.
  • Aireferit/ida: Dit de l’animal que té el vici de treure la llengua fora de la boca per un costat.
  • Albarda: Sella de muntar, formada per un coixí ple de palla o de borra, que s’adapta al llom de l’animal de bast i damunt del qual van les sàrries, els arganells, etc.
  • Alcançar-se: Nafrar-se, un animal, les potes del darrere pel fregament amb les del davant en caminar.
  • Alfals: Planta de l’espècie vegatal Medicago sativa, que es dóna com a aliment a un animal.
  • Alforja: Sac obert pel mig i tancat pels extrems, els quals formen dues bosses grans quadrangulars.
  • Allargament: Creixement del dentat d’un animal de peu rodó que permet saber-ne l’edat fins a set anys.
  • Anca/ques: Part lateral i posterior de l’esquena d’un animal.
  • Anella: (1) Rodona de ferro de la part davantera dels bast, que utilitza el genet per agafar-s’hi quan cavalca i per ensogar la càrrega. (2) Peça de metall clavada a la paret que, mitjançant una cadena, una corda o un ganxo, serveix per a lligar-hi un animal.
  • Anganilles: Selló plegable,amb un respatller i unes braceres de corretja per a recolzar-s’hi, que es posa damunt del bast i que serveix per a anar assegut a cavall.
  • Ànima: Sac de palla que forma l’interior i la part tova del bast.
  • Arengader/a: Traginer que transportava mercadreries pel seu compte i que, a les terres altes, canviava arengades per ous per tal de vendre’ls després a les terres baixes.
  • Arganells: Estri pla, format per un reixat de fusta, que serveix per a traginar atuells plens d’aigua damunt de l’esquena d’un animal de bast.

LLETRA B
  • Baga: Corda molt gruixuda que serveix per a lligar la càrrega del carro.
  • Balancí: Travesser de fusta d’on surten els tirants que enganxen al carro els animals de tir que van davant dels llancers i fora de les vares.
  • Baldat/ada: Dit del mul que té poca força als ronyons i brandeja quan camina.
  • Ballesta: (1) Arc de ferro que va d’un braç del carro a l’altre i que serveix per a evitar que una càrrega excesiva fregui el cos de l’animal. (2) Sistema de suspensió de la caixa d’un carro sobre l’eix de les rodes consistent en una molla que treballa a flexió.
  • Barana: Travesser de la part superior de la banda del carro, on van clavades les estaques.
  • Bast: Sella amb els arçons molt sortits i units per una peça a cada costat, que serveix per a traginar càrrega feixuga a l’esquena d’un animal.
  • Bastaixar: Traginar a coll o a mà les mercaderies.
  • Baster: Persona que feia basts i altres guarniments per als animals de bast.
  • Bastet: Sella de fusta, molt petita i encoixinada per sota, que, posada a l’esquena d’un animal, serveix per a sostenir la sofra i evitar que el pes del carro li faci mal.
  • Berga: Reforç del collar.
  • Bestiar de peu rodó: Bestiar integrat per cavalls i egües, ases i someres, i muls i mules.
  • Beuratge: Beguda, feta d’aigua amb segó, que es dóna a un animal quan està malalt o delicat.
  • Bigoti: Ratlla de pèl que es deixa sense esquilar a banda i banda de la cua d’un animal.
  • Blanc/a: Dit de l’animal que és gros i valent.
  • Bo!: Crit que s’usa per fer aturar un animal.
  • Bord/a: Dit de l’animal que és fill de pares d’una espècie diferent.
  • Bordar: Mossegar, un animal.
  • Bot: Recipient fet de pell de cabra o de xot que, cosit i enganxat, serveix per a contenir-hi oli, vi o un altre líquid.
  • Botó: Cadascun dels dos animals que ocupen el tercer lloc d’una rècula.
  • Botxa: Esfera del cascavell.
  • Braç: Cadascun dels pals llargs de fusta damunt dels quals va la caixa i els principals elements que formen un carro.
  • Bridada: Estirada brusca de les regnes d’un animal per aturar-lo o moderar-ne la marxa.
  • Buc: Cos principal del carro, sense les rodes ni el fusell.

LLETRA C
  • Calceta: Tros de cuir que es posa a les cames d’un animal quan ha de fer un camí abrupte i emboscat i es tem que alguna branca o pedra pugui fer-li mal.
  • Cama-sec / a: Dit de l’animal atacat d’una malaltia que asseca la part carnosa de les potes.
  • Camallarg / a: Dit de l’animal que té les potes llargues i que, per tant, generalment és bon corredor i fort per a la càrrega.
  • Camí de ferradura: Camí estret, per on poden circular persones i animals de bast, però no carros.
  • Camí ral: Camí públic que posava en comunicació nuclis importants de població.
  • Canastres: Àrguens amb les barres especialment disposades per a sostenir una cistella grossa.
  • Canya: Part inferior de les potes d’un animal.
  • Capçana: Coixí rodó, foradat en el centre, que els bastaixos de capçana es posaven al cap per a evitar que la duresa de la càrrega els fes mal.
  • Capficar: Fer abaixar el cap a un animal per vestir-lo.
  • Capicul: Dit del cavall que té el cap petit, les orelles curtes i les anques grosses i amples, i que és bo per als treballs pesats.
  • Capità / ana: Dit de l’animal que va al davant d’una rècula de muls.
  • Carboner / a: Dit del mul o mula de color negre.
  • Càrrega: Conjunt de mercaderies que formen el material de transport per a un carro o per a un animal de bast.
  • Cartre: Cove de forma lleugerament acampanada que es posa a cada banda del bast i que serveix per a traginar palla, herba, fruita o altres mercaderies.
  • Casc: Part còrnia que envolta i protegeix la punta de l’únic dit sobre el qual s’aguanten els animals de peu rodó.
  • Catxo / a: Dit de l’animal que acostuma a portar les orelles baixes i caigudes.
  • Cavallet: Peça de cuir que per un cap va unida al bast i per l’altre es divideix en diverses corretges que passen per damunt de les anques d’un animal i s’uneixen als caps de la rabasta.
  • Cingla: Corretja de cuir o de cànem, d’uns 10 cm d’amplària, que passa per sota el ventre d’un animal de bast i que serveix per a subjectar la sella, el bast, l’albarda o un altre accessori.
  • Coixí:  Peça de sac farcida de llana, que es posa sota la sella o l’albarda, que serveix per a suavitzar el contacte amb l’esquena de l‘animal.
  • Comanda: Cordill gruixut que lliga el morralet al bast d’un mul quan va de camí.
  • Corbell: Sàrria feta de branques torçades que serveix per a traginar llenya o garbes.
  • Creu: Part anterior de l’esquena d’un animal.
  • Cuixot: Reforç  del collar que serveix per a evitar que un animal es nafri i que se li clavin les costelles.