Lletres D, E i F


LLETRA D
  • Dau: Peça de ferro  que es cargola a l’espiga de la mànega del fusell de la conductora i que serveix per a subjectar la roda.
  • Davantal: Penjoll de passamaneria, amb molts bellugons, que es penja del pitral d’un animal de manera que vgi a parar al davat d eles potes. Nota: s’usa quan es va de gala i també en temps calorosos, per a esquivar les mosques.
  • Davanter/a: Dit de l’animal de tir que va davant dels altres en una rècula i que serveix de guiador.
  • Desacuar: Deslligar els animals quan van units per la cua.
  • Desbocar-se: Posar-se a córrer un animal desobeint el fre.
  • Descalç/a: Dit d’un animal que no porta ferradures.
  • Descans: Vara de fusta que va suspesa sota els braços del carro, que serveix per a mantenir-lo en posición horitzontal quan no hi ha l’animal enganxat.
  • Desemboscar: Traginar fusta en muls, directament del bosc a una població. 
  • Desenfrenat/ada: Dit de l’animal que desobeeix el fre i no es pot reduir ni dominar.
  • Desfer camí: Tornar enrere del camí ja fet.
  • Desferm/a: Dit de l’animal que té l’enginy de saber-se desligar per més fort que el lliguin.
  • Desfermar-se: Deslligar-se, un animal, de l’estaca o del lloc on ha estat lligat.
  • Desgrossar: Fer la primera tallada amb les tisores, en esquilar un animal, a fi de treure el pelatge més gros i llarg.
  • Desmanegar-se: Afluixar-se, alguna de les peces del carro, fins al punt que perdi la seva consistència.
  • Dessuador: Feltre que va sota de la sella i que serveix per a eixugar la suor de l’animal.
  • Destapar: Posar collarets i xapes de cascavells a un animal perquè faci soroll en passar.
  • Diastema: Interval de la boca d’un animal, entre els ullals i els queixals.
  • Dogal: Corda que va unida al ronsal i que serveix per a subjectar i conduir un animal. Corda que penja dels quatre angles del bast i que serveix per a subjectar-hi els costals i la càrrega.
  • Dolla: Anella de ferro que sosté el matràs del carro de trabuc.
  • Domar: Fer dòcil un animal per acostumar-lo a ser guarnit i ferrat.
  • Donar morralets: Donar menjar a un animal sense establar-lo.
  • Donar-se: Arrencar, un carro, amb tota facilitat i suavitat.
  • Dragona: Trenat format per dues trenes llargues paral•leles, que es fan amb la crina d’un cavall, una a cada banda del coll o bé a la cua, i que divideix els pèls en dues parts.
  • Drecera:  Camí més curt que el principal per a arribar a un lloc.
  • Dringar: Sonar, el cascavell. Sacsejar, un animal, els cascavells perque sonin.

LLETRA E
  • Egua: Femella del cavall.
  • Embastar: Posar el bast o l’albarda a un animal.
  • Elàstic: Faixa que es posa damunt de la retranga d’un animal que va enganxat i que té el costum de tirar guitzes.
  • Embotir: Omplir el coixí del collar amb palla, crins o un altre material tou.
  • Embridar: Posar la brida a un animal de bast.
  • Emmolsar: Posar molsa sota el bast per a evitar que toqui directament l’esquena de l’animal de bast i li faci mal. 
  • Empedrar: Posar una pedra en un dels costats de la càrrega d’un animal de bast perquè vagi equilibrada.
  • Enaiguament: Enyorament que agafen els animals petits en ser desmamats.
  • Entrancar-se: Aturar-se, un carro, perquè un obstacle en trava les rodes.
  • Enclavadura: Ferida causada a un animal de peu rodó per un clau que penetra fins a la carn a causa del clavament defectuós de la ferradura.
  • Encoblar: Lligar els animals que formen un coble, formant una filera l’un darrera de l’altre. 
  • Encoixinada: Coixí que va sota del bast per evitar que faci mal a un animal.
  • Encolla: Corda que serveix per a lligar la càrrega en un animal de bast. Corda amb què es lliguen els animals perquè els uns segueixin els altres.
  • Encordar: Lligar la càrrega d’un animal d ebast.
  • Engallador: Brida curta, unida al mos o al filet, que serveix per a fer alçar el coll a un animal de tir.
  • Enrodar: Fer rodar una roda fent força en un raig, per ajudar a caminar el carro quan està encallat o no pot arrencar per excés de càrrega.
  • Enselladura: Part de l’esquena d’un animal damunt de la qual es posa la sella.
  • Ensellar: Posar la sella a un animal de muntar.
  • Entatxar: Posar tatxes als guarniments d’un animal, fent combinacions variades i dibuixos.
  • Entaular: Posar un tauló o un altre obstacle sota una roda travada perquè faciliti el desencallament del carro.
  • Enteixonat/ada: Dit del guarniment d’un animal que ha estat fet amb pell de teixó perquè sigui més fort.
  • Enter: Dit del cavall no castrat.
  • Entrastar: Acostumar un animal a portar els guarniments.
  • Equí/ina: Relatiu o pertanyent als cavalls o al bestiar equí.
  • Escapçar: Retallar la corna de la pota d’un animal per poder-li posar bé les ferradures.
  • Escuar: Tallar la cua d’un animal.
  • Esmorralles: Corda amb què es lliga un animal pel cap i que serveix per conduir-lo caminant.
  • Espàtula: Estri que evita que, en tirar amb força d’una regna, pugui entrar l’anella a la boca de l’animal.
  • Estelat/ada: Dit del cavall que té una clapa de pèl blanc al frontal, mentre que la resta del pèl és d’un color molt més fosc.
  • Estríjol: Raspall de ferro, fixat a un mànec de fusta, que serveix per a netejar el pèl d’un animal.

LLETRA F
  • Faixa de retranga: Corretja que passa per darrere les anques i més avall de la cua d'un animal.
  • Falda: Retall de cuir que va clavat a cada costat del bast, i que serveix per a evitar que la sofra, amb el fregament, faci mal a l'animal en els costats.
  • Falsa gamarra: Corretja dels guarniments d'un animal enganxat que va de la gamarra al ronsal, i que serveix per a evitar que abaixi el cap.
  • Falsa regna: Corretja que va del selló del bast al ronsal i que serveix per a evitar que un animal abaixi el cap.
  • Fangal: Camí ple de fang.
  • Farratge: Vegetal herbaci, sec o tendre, que es dóna com a aliment a un animal.
  • Fem: Excrement d'un animal. Nota: Habitualment s'usa en plural.
  • Fer camí: Caminar en una direcció determinada.
  • Fer nit: Passar la nit en un allotjament, fent el camí.
  • Feréstec/ega: Dit de l'animal que és poc sociable i difícil de dominar. Nota: Solen ésser-ho els muls i els rucs.
  • Ferrador/a: Persona que ferra els animals.
  • Ferradura: Peça de ferro semicircular, que es posa al casc d'un animal per evitar que es gasti amb el fregament del sòl.
  • Ferrer/a: Persona que fa objectes de ferro o que treballa el ferro.
  • Fi, fina: Dit del camí o la drecera que mena a un lloc en un espai de temps molt breu.
  • Firar: Comprar un animal a la fira.
  • Fita: Piló de pedra de la vora dels camins que serveix per a indicar-ne la direcció quan podria produir-se algun dubte sobre el lloc on condueixen.
  • Floc: Guarniment del mosquer fet amb estam de colors.
  • Foc: Ungüent que serveix per a curar l'alifac d'un animal.
  • Folre: Pell prima que cobreix el coixí del collar i l'encoixinada del selló.
  • Formigó: Malaltia del casc d'un animal de peu rodó produïda per una mala ferrada.
  • Formigol: Animal minúscul, quasi imperceptible, que, segons la creença popular, es forma a les potes d'un animal i els produeix una malaltia.
  • Forro/a: Dit de l'animal que és esteril.
  • Fre: Peça de ferro que va a la boca d'un animal, que serveix per a subjectar-lo i menar-lo. Nota: Es divideix en tres peces: el mos, que és la part que mossega l'animal, i dues cames que el sostenen.
  • Fressat/ada: Dit d'un camí ben marcat i ben fixat perquè és de molt trànsit.
  • Fuet: Objecte flexible, com ara una corretja o una corda, amb què es pega un animal per a fer-lo obeir.
  • Fus: Inflamació de les làmines sensitives de les peülles d'un animal, que es produeix si no fa gaire exercici després d'haver estat ferrat.